Ja fa una colla d’anys, el novembre del 2007, el Darius Solé, que era editor de la revista dels Moxiganguers va demanar-me que fes un article sobre els cercaviles de la Festa Major d’Igualada. Ara que l’he rellegit he decidit de publicar-lo integrament sense variar-ne ni un punt ni una coma, doncs he quedat sorprés de la raviosa actualitat que conté. No és cosa dels actuals Templaris aixó de millorar la festa, sinó que ja fa anys que s’hi treballa.
La deriva de l’espectacle folklòric de carrer.
Els editors de la present revista m’ han demanat que escrigui un article sobre les cercaviles que es van fent per la nostra ciutat, que expressi la meva modesta opinió sobre aquestes mostres vives de cultura popular que, en el nostre estil de festa, envaeixen carrers i places com a mostra de participació i gaudi de participants i espectadors.
Moltes preguntes i comentaris em ronden pel cap i és absolutament complicat el poder-los sintetitzar en tant poc espai; però, digueu-me agosarat si us proposo aquest espai per que tots en digueu la vostra.
Si ens dediquem a repassar els programes de festa major d’Igualada, i en tenim des de l’ any 1851, podem apreciar pocs canvis en els cercaviles: Gegants, Nans, Bastoners, Pastorets, Diables, Cercolets, Moixiganga i Patera son les comparses predominants al llarg de molts anys. Desapareix com a més destacat, després d’ una llarga decadència, a principis de segle el Ball de la Patera . Progressivament i de forma escalonada, els balls de Bastons, Pastorets i Moixiganga. Després de la Guerra Civil, com es lògic, la decadència és important. Moltes de les comparses es perden i es te que recórrer a contractar grups de fora de la ciutat per a suplir les diferents mancances en el seguici festiu. Bastoners vinguts de Masquefa i grallers de Sabadell omplen el buit deixat per els nostres compatricis. No vull oblidar la feina feta per l’ Agrupació Folklòrica Igualadina , l’Esbart Igualadí, Bitrac dança i altres entitats que van saber a vegades conservar, i altres recuperar, les nostres comparses i balls.
No fou fins a l’ arribada de la democràcia que no hi hauria un, podríem dir-li, boom de manifestacions folklòriques o si més no folkloritzades que arrelen fermament en la societat Igualadina. De la ma de “Gralla, manufactures teatrals” entre altres, es posa fil a l’ agulla i es nodreix la ciutat d’ innumerables gralles, gegants, grups de correfoc i associacions de veïns que expandeixen i amplien l’ imaginari local.
I ara, en les albors del S.XXI, podem dir que el seguici d’Igualada és dels més nodrits i participats de les ciutats de la seva tipologia. Però...
Crec que tenim que fer un plantejament urgent sobre el nostre propi seguici. Cal que pensem en la seva totalitat i treballem conjuntament tots plegats per a millorar la seva qualitat i presentació. De moment tenim un colage on tothom, d’una manera més o menys autista i anàrquica passeja pel carrer i competeix per veure qui és més nombrós o qui és més sorollós . Cal fer un salt qualitatiu on, d’una manera convinguda entre tots, puguem millorar i construir un producte a l’ altura de la nostre ciutat.
Tots hi tenim cabuda, però el que moltes vegades oblidem, és el fet de que estem participant d’un espectacle conjunt, una representació que des de fa segles, i que juntament amb l’ ofici al Sant Patró o Patrona i el Ball, a vertebrat les nostres festes. Pensem que és en aquests dies de ludisme quant es creen més vincles de pertinença a un lloc. Son els dies on hom surt de casa i viu al carrer, espai comú.
Pensem-hi, es feina de tots. Ara en tenim l’ ocasió, no deixem passar el tren.
Enric Solà i López.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada