20 de març 2011

El sembrador

Divendres matí, tot just sortint de guàrdia, enfilo el camí cap a casa per a carregar aquella colla d'andròmines que anomeno instruments de música tradicional... Muntar el Power Point, comprovar el "siroll" dels elements a exposar i veure entre bastidors com una corrua d'adolescents ocupen la platea talment com bestiar camí del sacrifici. Els mestres, diligentment, i de forma resignada menen els seus pupils a la vermellor de les butaques. I jo, els hi engego que si els instruments de vent, que si la gralla, que si la viola... bueno, ja us podeu fer una idea.

La cosa marxa prou bé i il·luminació de la sala m'impedeix de veure els seus rostres juvenils per dilucidar son rictus i fer-me una idea de com marxa l'assunto...

Bé, jo que m'envalentono i intento adoctrinar-los sobre l' importància històrica dels meus aparells i les seves virtuts. Que si cal esforçar-se per tocar-los... Com a enamorat que en sóc, no deixo mai de cantar-ne les seves gràcies; però em sento com el sembrador de la Paràbola.

--Un sembrador va sortir a sembrar.  Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar.  Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren.  Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
(Mt 13; 4-8).
 
Ara, en el meu cas, no sé si el problema es el sembrador o la terra? o les llavors?

Caldrà veure si les llavors que entre tots llancem per millorar la nostra Festa i enriquir-la acabaran fruitant.




Per cert, hi ha una cançó Igualadina titulada Sant Isidre. Algú pot passar-me la lletra?

Cap comentari:

Publica un comentari